19 de febrer, 2008



Davant els fets ocorreguts dissabte passat a Castelló, on un jove va ser agredit per un grup  neonazi que li va gravar una esvàstica amb una navalla a la cara, i després de la roda de premsa  oferta per Acció Popular Contra la Impunitat dijous passat a València per a denunciar  l’apunyalament d’altre jove per part d’un grup feixista similar, amb greu risc per a la seua vida, ens tornem a dirigir a la societat valenciana i al conjunt de l’Estat per a denunciar la situació extrema que es viu al País Valencià davant la violència ultra.

A través de l’informe Raxen elaborat per Movimiento Contra la Intolerancia, ONG membre de la plataforma i que compta amb el suport del Ministeri d’Assumptes Socials, la Unió Europea i el Consell d’Europa, vam denunciar els més de 600 casos de violència per motius d’odi al diferent registrats durant 2007 al País Valencià. Una xifra que és una estimació altament fiable dels casos que es tenen constància, i que va ser posada en dubte pel delegat del Govern l’endemà
de la roda de premsa, minimitzant els fets i rebaixant les xifres fins a només “10 casos coneguts”.
L’alarma que va causar en la societat valenciana conèixer aquestes dades i la impunitat d’aquestes accions, concretament el cas de José Luís, el jove apunyalat a València els
agressors del qual es troben en llibertat, va posar en dubte la política dels responsables en matèria de seguretat i prevenció del nostre país, especialment quant a delictes d’odi es refereix. Així, vam lamentar que des de la Delegació de Govern només es tinguen paraules per a negar els fets i minimitzar-los, sense mostrar cap tipus d’empatia ni solidaritat amb les víctimes, i imposant un nou dany sobre aquestes, que és el més absolut menyspreu per la seua situació accentuant la seua indefensió i obviant la responsabilitat dels aparells de l’Estat per frenar l’avanç dels delictes d’odi.

Les xifres donades per la Delegació del Govern no reflecteixen la realitat, la minimitzen. Només l’oficina de València de l’ONG Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) va rebre 9 atacs, diversos d’aquests amb artefactes explosius, i alguns mentre l’oficina estava oberta al públic. La seu de ERPV va sofrir també la col·locació d’una bomba a València, així com la del BLOC la vespra del 9 d’octubre i altres al llarg del nostre territori, així com diverses seus de EUPV. En Mislata, el regidor del BLOC, Santiago Rosado, va rebre una brutal pallissa per part d’un grup neonazi, materialitzant-se així les contínues amenaces contra ell. Setmanes més tard, una xica
de la mateixa localitat rebia també una agressió similar. El centre cultural Ca Revolta de la ciutat de València ha estat víctima de nombroses pintades i sabotatges, i va ser atacat amb tirs de pistola de perdigons quan el bar del local estava obert. La seu d’Intersindical Valenciana, també a la capital, va rebre pintades amenaçadores i destrosses en la seua seu, així com el centre social Terra, de Benimaclet, i ACPV als distints Casals Jaume I té oberts per tot el País Valencià. Alguns dels més greus van ser l’assalt a una conferència a Sueca on un grup d’ultres va agredir als assistents, o el llançament d’una bomba de salfumant contra el Casal Jaume I de Catarroja en plena reunió de veïns. I ningú està detingut per cap d’ aquests fets.

És necessari apuntar que el coneixement de la totalitat d’agressions produïdes realment és pràcticament impossible, atès que moltes d’aquestes es produïxen contra persones que per diversos motius temen denunciar, ja siga per tractar-se d’immigrants sense papers, indigents o altres individus que posarien en risc molts aspectes de la seua vida si s’exposen a la denúncia pública. Des de la plataforma Acció Popular Contra la Impunitat hem llançat una crida a denunciar tota agressió per motius d’odi, i oferim la nostra solidaritat i suport a les víctimes perquè se senten protegides pels representants polítics i socials. No obstant això, quan les víctimes perden la por i es decideixen a denunciar, es troben amb la indefensió més absoluta a nivell jurídic i polític. Primer perquè l’acció policial és més aviat escassa contra els grups
agressors, i per extensió, com ha passat en el cas de José Luís, els agressors són posats en llibertat encara havent estat apunt de matar la seua víctima, al no apreciar el jutge instructor motius pel seu ingrés preventiu a la presó evitant que continuen amb els seus actes violents o coaccionen a la víctima i als testimonis, la filiació dels quals obra en poder dels presumptes agressors. En segon lloc, si els responsables polítics banalitzen la situació, es reduïx el tema a “baralles juvenils” i s’amaga una preocupant realitat, els violents continuaran la seua activitat d’assetjament i agressions, i gaudiran d’una impunitat evident.

D’aquesta forma, s’imposa una doble condemna a la víctima, que se sent desemparada i desprotegida per qui, en teoria, hauria de vetllar pels seus drets. Des de Acció Popular Contra la Impunitat tenim constància de molts altres casos de violència per raons de discriminació i intolerància criminal que no han estat denunciats per por. Aquesta por s’accentua quan la víctima es troba amb actituds com la de la Delegació del Govern i dels jutges, que passen de puntetes per aquests terribles episodis i no arriben a a comprendre que el que està en joc és la llibertat de tots els ciutadans i els valors bàsics de l’Estat de Dret. Per això mateix, Acció Popular contra la