Intervencions telefòniques, mesos de seguiments personalitzats i informacions d' infiltrats va portar  la Guardia Civil a desarticular a finals de 2005 una de les majors i més perilloses trames político-delictives ultradretanes de la història recent de l' Estat espanyol. Tot i què la majoria dels detinguts resideixen al País Valencià, la trama alcança altres llocs de l' Estat. La personació en la causa de l' Acció Popular Contra la Impunitat ha evitat que aquest cas, que es troba encara en fase d'instrucció, com tants altres, muiga abans que se celebre el judici i farà que els processats deixen de somiar en eixir impunes com en altres ocasions.

Una organització criminal autodenominada Frente Anti Sistema (FAS), capitanejada per un curtidor de pells, Juan Manuel Soria -condemnat a més de dos anys de presó per extorsió i amenaces greus a un sacerdot valencià- i envoltat per una legió d'individus sense ofici conegut, actuava com una banda organitzada amb ànim de lucre, planejant robatoris, assalts i venent tota classe d'armes, en connivència amb militars en actiu que no van dubtar a sostreure armament de l'Exèrcit, com llença-míssils i armes curtes, perquè individus com Pedro Cuevas, l'assassí de Guillem Agulló, pogueren lucrar-se amb la seua venda per Internet en el nom de la "pàtria". Aquesta és la denominada "Operació Panzer" , tota una trama criminal neofeixista que a punt ha estat de dormir el somni dels justs, sinó fóra per la irrupció fa escassos cinc mesos de l'Acció Popular Contra la Impunitat que ha assolit personar-se en la causa per a major desassossec dels 27 imputats que es fregaven les mans pensant que, altra vegada, podrien seguir actuant impunement.

Militars, empresaris i delinqüents formaven part d'una trama valenciana que sota la bandera del IIIer Reich organitzava activitats de proselitisme nazi per captar nous militants i distribuïa tot tipus d'armament, entre altres activitats delictives. La perillositat què en aquest sentit destaca la Guardia Civil  permet iniciar una investigació que conduiria a destapar una organització criminal que posseïa un autèntic arsenal i presumptes contactes dins els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat.

"porta sempre un as a la mànega!"

"Actualment en la vida quotidiana has de vetllar per la teua seguretat i la tranquil·litat dels teus, així com la del teu comerç, locals i vivendes. Porta sempre un as a la mànega!" Aquesta frase encapçalava els webs de Prodef, sistemas de protección y defensa, i altra pràcticament igual anomenada Streetdefense, ambdues il·lustrades amb una foto on diversos individus pategen una persona que es cobreix com pot a terra, i sota el símbol neofeixista de la creu celta. La tranquil·litat amb la què s'anuncia aquest negoci a internet, i la denúncia què diversos col·lectius en fan, porten a la Guardia Civil a investigar a finals de 2004 dins la diversitat de webs neonazis, aquesta curiosa branca comercial dedicada a la venda d'armes. Els productes a la venda van des d' esprais paralitzants fins punys americans, porres elèctriques i navalles de tots els tamanys, i tot apunta a que la trama parteix des del País Valencia. Durant mesos, els agents punxen els telèfons dels responsables dels webs, i detecten que, més enllà de la venda d'armes, hi ha una organització perfectament estructurada i amb unes finalitats dubtosament legals. Comença així la Operació Panzer.

Feia deu anys que la Policia Nacional havia desarticulat a València el grup neonazi més actiu al nostre país, Acción Radical, protagonista de les ràtzies contra immigrants i militants d'esquerres i coordinadora de gran part del moviment skin espanyol. Havien organitzat concerts de música RAC (Rock Anticomunista) durant les falles de 1992 i 1993, pels quals s'havien desplaçat skinheads de tota Europa fins a la capital de l'Horta. La publicació en un dels seus fanzines d'una llista negra d'objectius, entre els qui hi havia professors, okupes, homosexuals o independentistes, va provocar la seua desarticulació. En aquesta ocasió també s'hi van trobar armes, una estructura jerarquitzada i propaganda racista. La història semblava repetir-se deu anys més tard, però amb una magnitud notablement superior.

Tot comença a Silla

Les pistes inicials que aportaven les distintes pàgines webs detectades a finals de 2004 i els comentaris dins el moviment ultra porten massa sovint a la localitat valenciana de Silla.  Aquesta  s'ha convertit en un dels actuals centres neuràlgics de l'extrema dreta valenciana, fins al punt d'haver concedit al partit España2000 un regidor a les passades eleccions municipals. Diverses fonts apuntaven què determinats individus vinculats als moviments neonazis valencians estarien darrere de les pàgines webs que oferien tot tipus d'armes i material racista.  Un actiu neonazi de Silla amb antecedents penals, Joaquín Saludes Prieto, junt a la seua dona, María Sandra Rentero Monzó, centren gran part de les primeres passes de la investigació. Saludes és un personatge conegut per la policia per les seues aventures dins el moviment neonazi.

Un altre veí de Silla sota qui cauen inicialment les sospites és Alejandro Serrador Ferrer, àlies El Silla, membre de la Junta Nacional d'España2000 i conegut per la seua corpulència exagerada i per freqüentar els partits del València CF amb la Penya Ultra Yomus, junt a l'anteriorment esmentat Joaquín Saludes. Serrador formava part de l'estructura interna i dels òrgans de decisió d'una organització neonazi coneguda com Frente Antisistema. Segons fonts de la investigació, la tranquil·litat amb la què actuaven havia fet que aquestes activitats foren vox populi als ambients extremistes, com també ho eren les lluites intestines que encarnissadament traspassaven els murs dels seus locals. Existia una rivalitat entre els seus membres que massa sovint passaven de boca en boca entre l'entorn ultra, amb constants desqualificacions dels uns cap als altres.

Pedro Cuevas torna a escena

Pedro José Cuevas Silvestre confirmava la seua relació amb organitzacions neonazis després d'haver passat per la presó per la mort de Guillem Agulló. La seua vinculació al FAS i les tasques que hi desenvolupava, retornen de nou aquest sinistre personatge al món de la violència i de l'esvàstica. Ell era un dels principals encarregats de la cadena de fabricació i venda de determinades  armes. Se sabia dins el moviment ultra, que l'homicida d'Agulló podia aconseguir punys americans de distints preus i models. Cuevas s'havia convertit en un personatge conegut dins els ambients neonazis pel seu trist antecedent homicida, i se sabia a més que se sentia molt tranquil després d'haver superat el seu pas per la presó pel Cas Agulló, i que de cap manera va servir per rehabilitar-lo. S'havia convertit en un exemple de la impunitat, i la seua implicació en el FAS i en el negoci de les armes reafirmaven aquesta imatge.

Venda d'armes i propaganda nazi

A través de les pàgines webs, el Frente Antisistema divulgava el seu ideari nazi a la vegada que enllaçava amb altres pàgines dedicades a la venda d'armes, administrades per membres de la mateixa organització. La seua seu, al número 69 de l'avinguda Tres Creus de la ciutat de València, servia com a centre d'operacions, i s'hi organitzaven activitats de proselitisme on simpatitzants dels idearis racistes acudien regularment per ser instruïts, i on podien adquirir divers material neonazi i presenciar xarrades i concerts de grups de RAC. Actualment, aquest mateix local serveix com a seu del partit ultra Alianza Nacional, que curiosament compta amb diversos implicats al Cas Panzer entre els seus militants, i alberga activitats semblants a les organitzades pel FAS.

La investigació de la Guàrdia Civil s'allargaria amb la detenció de cinc persones més durant els mesos posteriors, arribant a la xifra de 27 imputats, el cas més gran contra l'extrema dreta de l'Estat espanyol. Les localitats on es desenvolupà l'operació van ser València, Sagunt, Puçol, Xiva, La Pobla de Farnals, Torrent, Silla, Paterna, La Font de la Figuera, Burjassot i Xirivella. Entre l'arsenal incautat hi trobem des de bolígrafs pistola, fins punys americans, pistoles, catanes, navalles, ballestes, escopetes retallades i un llença-granades. La Guàrdia Civil apunta que a les pàgines webs de l'entramat neonazi es realitza una clara apologia de la violència per aconseguir finalitats polítiques, arribant a proporcionar armes per tals comeses, un negoci que servia per finançar l'organització. Un dels punts preocupants és la vinculació de soldats professionals de l'Exèrcit espanyol en aquesta trama, ja que almenys tres dels detinguts treballaven per les Forces Armades mentre militaven o col•laboraven amb aquesta organització.

Per a la Guàrdia Civil, els imputats pertanyen a una associació il·lícita, i els imputa els delictes de tinença, tràfic i dipòsit d'armes i municions, robatoris i delictes contra la salut pública, ja que entre l'arsenal incautat s'hi troben anabolitzants destinats a la venda il·legal per engrossar la massa muscular dels clients. 

D'associació il·lícita a partits polítics

A més de compartir local, l'organització desarticulada per l'Operació Panzer, -FAS- trasvassaria part de la seua militància al partit creat recentment, hereu de l'extinta Alianza por la Unidad Nacional (AUN), formació de l'històric ultra Ricardo Sáez de Ynestrillas, Alianza Nacional (AN). Aquest partit, fundat a València el 2006 i encapçalat per Pedro Pablo Peña, provinent d'AUN, s'estrenaria amb l'ingrès en presó d'aquest últim i dos militants més al poc de temps de la seua fundació per intentar atemptar amb explosius contra un autocar de familiars de presos d'ETA.

"El local segueix obert, i continuem com abans, militant en Alianza Nacional". Així de clar ho deixa Juan Manuel Soria Monfort en un fòrum d'una web neonazi quan li pregunten què queda del FAS. Soria, que fou considerat líder de l'organització desarticulada sota l'Operació Panzer, encapçalaria el projecte d'AN al País Valencià als pocs mesos de desmantellar-se l'organització il·legal. Cal destacar el seu protagonisme en la controvertida visita del líder del Ku Klux Klan David Duke a València, l'únic lloc de l'Estat on va poder realitzar una xarrada, i que va estar en tot moment acompanyat per Soria. L'acte hagué de celebrar-se al citat local al haver-se denegat el permís consecutivament en diversos hotels de València per la campanya duta a terme per col•lectius socials i antifeixistes contra la visita del racista nordamericà.

Aquest empresari seria processat un any després de l'Operació Panzer acusat d'extorsionar un retor del Pla del Reial amb imatges del religiós d'explícit contingut sexual entre finals de 2004 i principis de 2005. El seu còmplice en aquesta aventura és també altre implicat al Cas Panzer, Pedro David Montiel García, àlies Cráneo, un dels qui lluitava de manera més ferotge dins l'organització per fer-se amb el poder. Els acusats van reconèixer els fets en el cas del retor, i acceptaren la pena sol•licitada pel fiscal i l'acusació particular, que no arribava als dos anys de presó pels delictes de recaptació i amenaces. Els nazis havien aconseguit les imatges i li demanaven 15.000 euros per no fer-les públiques.

El personatge però que faria saltar totes les alarmes, present tant al FAS com després a les llistes electorals d'AN a Xiva seria Pedro José Cuevas Silvestre, autor de la mort de Guillem Agulló. Cuevas ocuparia el número vuit de la candidatura municipal encapçalada per Soria, i la seua presència va provocar la reacció dels moviments socials i polítics valencians, que van oferir una roda de premsa denunciant-ho i demanant la il•legalització d'aquest partit. Un altre implicat al Cas Panzer ocupava el segon lloc a les llistes de Xiva, Ramón Lluís Gomez.

Altre partit que es veu esguitat pel Cas Panzer és el liderat per l'empresari ultra José Luís Roberto, España2000, que curiosament va obtindre un regidor a les anteriors eleccions municipals a Silla. Una de les poques dones detingudes durant l'operació, María Sandra Rentero Monzó,  ocupava el número tres de la candidatura per Silla, junt a un altre implicat, Laureano Piquer Ruiz, treballador de Levantina de Seguridad, empresa de Roberto, i número trenta-vuit de la candidatura d'E2000 a les Corts Valencianes a les darreres eleccions. Piquer fou condemnat per un delicte de faltes el passat desembre de 2007 pel Jutjat d'Instrucció nº 2 d'Eivissa, que condemnava subsidiàriament també a l'empresa Levantina de Servicios Generales, vinculada al polifacètic empresari José Luís Roberto.  Alejandro Serrador, el Silla, pertany també al partit de Roberto, i està emmarcat dins la Junta Nacional, i segons Andrés Vicent, regidor d'España2000 a Silla, col•labora amb els joves del poble per "allunya-los de la violència" i per "canviar l'estètica". La seua defensa en aquest cas està en mans del bufet del mateix Roberto.

La presència de la plataforma Acció Popular Contra la Impunitat ha dilatat el període d'instrucció del cas, encara obert, pel que no hi ha avui dia data pel judici, però com a mínim ja podem deduir que els fets jutjats seran coneguts per la opinió pública i no passaran desapercebuts com si d'una banda comú de vàndals es tractara.